ALGAIDA
INTRODUCCIÓ
Algaida és una vila i municipi mallorquí situat al centre de l'illa, a l'est de la capital, i que pertany a la comarca del Pla.
ORIGEN DEL NOM DEL POBLE I ESCUT
El nom d'Algaida és de clara procedència àrab i significa "el bosc".
A l'edat mitjana era anomenat com Castellitx al conèixer-se amb el nom de la parròquia situada en aquesta possessió.
GENTILICI
El gentilici del poble es algaidí/ina.
HISTORIA
El municipi d'Algaida, amb una extensió de 87,61 km2, està situat al sud-oest del Pla de Mallorca. Limita al nord amb els termes municipals de Santa Eugènia, Sencelles i Lloret; al sud amb el de Llucmajor; amb el de Montuïri a l'est i amb el de Palma a l'oest. Consta de tres nuclis urbans: Algaida, Pina i Randa.La contrada va estar poblada des de ben antic. Així es poden trobar restes corresponents al període pre-talaiòtic, tot i que la majoria de jaciments corresponen a l'època talaiòtica (entre el 1400 i el 123 aC.), entre els que podem destacar els de Sa Serra-Punxuat, sa Casa Nova de Pina, can Felet i Son Coll.Durant la dominació musulmana ja existien dues alqueries —nuclis d'explotació agrícola— amb el nom d'Algaida, situades prop de la de Castellitx, al voltant de les quals hi vivia un important gruix de població dispersa.
A partir de la conquesta catalana de 1229, tal com consta al Llibre del Repartiment, la major part del territori correspongué a la part reial. Ben prest els nous pobladors edificaren una església que a l'any 1249, a la bul·la del papa Innocenci IV, ja apareix citada com església de Castellitx (02). Des d'aquest moment el topònim de Castellitx serà el qui donarà nom a la parròquia i, també, fins al segle xv, a tota la divisió administrativa que avui es coneix com a terme d'Algaida.Durant els segles xix i xx quan el municipi d'Algaida experimentà una transformació més profunda, tant en l'aspecte demogràfic com econòmic, polític, social, urbanístic, etc. Al segle xix l'agricultura encara mantenia el predomini econòmic, tot i que despuntaven altres activitats menestrals: moliners, fusters, ferrers, etc.; petites indústries de transformació: olleries, producció d'aiguardent, etc. o activitats del sector terciari com els hostals o posades públiques al voltant de la carretera de Manacor. A finals del xix, arribà el ferrocarril del ramal que anava fins a Felanitx (1897).Després de la segona meitat del segle xx, amb l'arribada del turisme, el municipi sofrí un procés de transformació econòmica. Al voltant de la carretera de Manacor, aprofitant els antics hostals, es bastiren tota una sèrie de restaurants que han donat fama al municipi. Així mateix, s'hi varen instal·lar la fàbrica de vidre Gordiola, la de pell Alorda i, ja a les darreres dècades del segle xx, la de mobles Modelmón. En aquesta època es crearen indústries com la fàbrica de calçat Bonisa, l'adoberia de Randa o els vins Amengual a Pina, així com diversos tallers de manufactura de pells per a sabates; a més de la consolidació de nombroses petites empreses de construcció.
A partir de la conquesta catalana de 1229, tal com consta al Llibre del Repartiment, la major part del territori correspongué a la part reial. Ben prest els nous pobladors edificaren una església que a l'any 1249, a la bul·la del papa Innocenci IV, ja apareix citada com església de Castellitx (02). Des d'aquest moment el topònim de Castellitx serà el qui donarà nom a la parròquia i, també, fins al segle xv, a tota la divisió administrativa que avui es coneix com a terme d'Algaida.Durant els segles xix i xx quan el municipi d'Algaida experimentà una transformació més profunda, tant en l'aspecte demogràfic com econòmic, polític, social, urbanístic, etc. Al segle xix l'agricultura encara mantenia el predomini econòmic, tot i que despuntaven altres activitats menestrals: moliners, fusters, ferrers, etc.; petites indústries de transformació: olleries, producció d'aiguardent, etc. o activitats del sector terciari com els hostals o posades públiques al voltant de la carretera de Manacor. A finals del xix, arribà el ferrocarril del ramal que anava fins a Felanitx (1897).Després de la segona meitat del segle xx, amb l'arribada del turisme, el municipi sofrí un procés de transformació econòmica. Al voltant de la carretera de Manacor, aprofitant els antics hostals, es bastiren tota una sèrie de restaurants que han donat fama al municipi. Així mateix, s'hi varen instal·lar la fàbrica de vidre Gordiola, la de pell Alorda i, ja a les darreres dècades del segle xx, la de mobles Modelmón. En aquesta època es crearen indústries com la fàbrica de calçat Bonisa, l'adoberia de Randa o els vins Amengual a Pina, així com diversos tallers de manufactura de pells per a sabates; a més de la consolidació de nombroses petites empreses de construcció.
Les imatges que te possat son:La primera es un dels castells de l'entrada d'Algaida.la segona imatge es la plaça d'Algaida de nit el dia de nadal i la tercera imatge el un dels molins de la sortida d'Algaida a on molta gent s'atura a ferse fotografíes.
CULTURA I TRADICIONS
Una de les tradicions es:
Els Cossiers d'Algaida
El ball dels Cossiers és d'origen incert. De procedència molt antiga, ja està documentat al segle xiv. El grup de dansaires està conformat per una dama, sis cossiers i un dimoni que al so del flabiol i el tamborino executen els balls anomenats Mestre Joan, Els reis, L'obriu-nos, Flor de murta, Dansa nova, Mercansó i Titoieta. Acompanyats també per les xeremies dansen Les bombes, una dansa procesional; L'oferta —a dins l'església el dia de sant Honorat i de sant Jaume— i la Mort del dimoni, la cloenda de la Titoieta en què la dama venç el dimoni. Els Cossiers dansen dia 16 de gener, diada de sant Honorat, el patró d'hivern d'Algaida i, a l'estiu, els dies 24 i 25 de juliol, per les festes de sant Jaume.
Una de les seguents tradicions es:
Judici d'en Camestortes
Festa de carnaval que consisteix en jutjar un ninot (En Camestortes) i culpar-lo de tots quantes coses dolentes han succeït durant l'any. El judici és escenificat bàsicament per un jutge; el pare i la mare que actuen com a advocats defensors i un fiscal. A més hi participen l'arrual i altres guàrdies i un cor format per la família d'en Camestortes que no s'atura de lamentar-se exageradament. Aquesta festa, entroncada en la tradició d'escarni que acompanya el carnaval, fou recuperada els anys 1980, després d'estar prohibida durant la Dictadura de Franco, però durà pocs anys. L'any 2000 es tornà a emprendre la festa. El nom de Camestortes és una variació de Carnestoltes.
Una altra es:
Fira d'Algaida
És una fira tradicional que es celebra el dissabte abans de sant Lluc (mes d'octubre). Té una durada de mig dia. A l'actualitat dins dels actes de la Fira es celebren mostres d'artesania, de comerç just i la Mostra gastronómica.
I les dues darreres són:
Beneïdes de sant Antoni a Pina
Benedicció dels fruits a Cura
GASTRONIMA
Uns dels plats que mes es menjen a Algaida son Les sopes Mallorquines,Cargols,Pa amb Oli i Frit Mallorquí. Són els plats mes tipics d'Algaida a part del Pollastre amb seba. Els llocs mes tipics on podries anar a menjar són ELS 4 VENTS,CAL DIMONI,S'ESPIGA,PIZZERIA PELLEGRINO,CAN MATEU,BINICOMPRAT...
BIBLIOGRAFIA
RUTES CICLOTURÍSTIQUE
Ruta Algaida - Sencelles - Ruberts - Pina - Algaida. Partim del poble d'Algaida i tornam una altra vegada a Algaida passant per Sencelles, Ruberts i Pina.
Ruta Algaida – Llucmajor per Castellitx i Cura. Partim de la Plaça d'Algaida en direcció a Castellitx pel camí de Binicomprat. De Castellitx ens dirigim a Randa. Pujam a Cura. De retorn, passam pel santuari de Gràcia i, des d'allà, cap a Llucmajor.
Port de Pollença - Campanet - Selva - Inca - Sencelles – Pina - Algaida – Llucmajor – Campos. Partim del Port de Pollença i ens dirigim cap al sud fins a Campos, passant per Campanet, Selva, Inca, Sencelles, Pina, Algaida i Llucmajor.
Ruta Algaida – Llucmajor per Castellitx i Cura. Partim de la Plaça d'Algaida en direcció a Castellitx pel camí de Binicomprat. De Castellitx ens dirigim a Randa. Pujam a Cura. De retorn, passam pel santuari de Gràcia i, des d'allà, cap a Llucmajor.
Port de Pollença - Campanet - Selva - Inca - Sencelles – Pina - Algaida – Llucmajor – Campos. Partim del Port de Pollença i ens dirigim cap al sud fins a Campos, passant per Campanet, Selva, Inca, Sencelles, Pina, Algaida i Llucmajor.
Algaida
- El molí d'en Xina
- Església parroquial de Sant Pere i Sant Pau
- La creu del Colomer (C/ del Colomer, 3)
- RANDA Església parroquial de Ramon Llull
- RANDA La font de Randa i la creu de terme
- RANDA El santuari de Nostra Senyora de Cura
- RANDA El Cocó del Corb
- RANDA El santuari de Sant Honorat
- PINA Església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià
- PINA Convent de les Franciscanes (C/ Germans Fundadors, 1)
- PINA La Font de Pina (C/ de Sineu)
- CASTELLITX Oratori de Castellitx
Un dels fets socioeconòmics a destacar és el de la realització de mercats setmanals als pobles que conformen la Mancomunitat Pla de Mallorca. Entre ells, sens dubte, el més rellevant és el de Sineu, que es celebra tots els dimecres a la Plaça d’es Fossar i als carrers principals de la vila, i és l’únic mercat d’animals vius de Mallorca. Té un origen antiquíssim, documentat ja l’any 1252, i compta amb el privilegi del Mercadal expedit en 1306 per Jaume II.
Mercats setmanals de la comarca del Pla de Mallorca:
Dilluns: Lloret de Vistalegre (a la Plaça de l’Església) i Montuïri (a la Plaça Major).
Dimarts: Llubí (a la Plaça de la Carretera).
Dimecres: Petra (al Carrer Ample), Porreres (a la Plaça d’Espanya), Sencelles (a la Plaça Nova), Sineu (a la Plaça des Fossar) i Vilafranca de Bonany (a la Plaça Major, els dimecres no festius).
Dijous: Ariany (a sa Plaça) , Sant Joan (al carrer des Mestre Mas) i Biniali.
Divendres: Algaida (a la Plaça d’Algaida) i Maria de la Salut (a la Plaça des Pou).
Dissabte: Costitx (a la Plaça de la Mare de Déu) i Santa Eugènia (Carrer Escoles).
MITJANS DE COMUNICACIÓ
Revista Es Saig. Revista de Premsa Forana
És una revista d'informació general de periodicitat mensual. Fou creada l'any 1981 com a Bolletí de la Delegació d'Algaida de l'Obra Cultural Balear.
Adreça: Apartat de correus núm. 5.
07210 Algaida (Illes Balears)
Telèfon: 971 12 53 08 – 971 66 52 75
Adreça electrònica: essaig@premsaforana.cat
Web de Premsa Forana: http://www.premsaforana.cat
Adreça: Apartat de correus núm. 5.
07210 Algaida (Illes Balears)
Telèfon: 971 12 53 08 – 971 66 52 75
Adreça electrònica: essaig@premsaforana.cat
Web de Premsa Forana: http://www.premsaforana.cat
CONCLUSIÓ
He volgut fer aquest poble perque es del cual jo provenc d'on he viscut mes de 6 anys i per tant volia que el poguesiu coneixer-lo un poc per damunt. Es un poble del cual pots viure experiencies maravelloses i molt divertides. Pots aprendre moltes coses noves i fer noves amistats,Pots fer excursións i descubrir moltes coses noves i veure uns paisatjes encntadors. I per finalitzar esper que vos agradi o t'agradi.
FI
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada